dijous, 21 de març del 2013
Bibliografia
Llibres
MOLINERO CARME i YSÀS PERE. El record fet paraula. Memòria popular del franquisme. Grup Historaula. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Primera edició desembre de 2008
PUIG FERRANDO EMILI. Fonts orals a l’aula. Ajuntament de Badalona. Badalona. Primera edició setembre de 2004
Llibre de text : M. GARCÍA SEBASTIÁN / C. GATELL ARIMONT. NOU POLIS, CIÈNCIES SOCIALS, HISTÒRIA. Editorial Vicens Vives . Barcelona. Primera edició 2012
PUIG FERRANDO EMILI. De la repressió al oblit. Classe obrera i moviment obrer a Badalona (1835-2000). Gràfiques Jou. Badalona. Primera edició maig del 2010
Webs
http://www.avile.es/noticias-todas/36-noticias-avile/125-el-servicio-militar-obligatorio-espanol
19/3/13
http://blocs.xtec.cat/recerca4/lescola-a-la-guerra-civil/
18/3/13
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/iescbonald/geografia_historia/apuntes/franquismo.pdf
18/3/13
http://blocs.xtec.cat/mariaclara/
18/3/13
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/05/27/la-immigracio-a-catalunya-en-el-segle-xx-la-llarga-postguerra-1939-1959/
20/3/13
Entrevistes
LÓPEZ MARÍA. Entrevista realitzada el 15 de març de 2013, a casa seva, Badalona.
SIERRA MARÍA. Entrevista realitzada el 16 de març de 2013, a casa seva, Badalona.
A.C.G Entrevista realitzada el 15 de març de 2013, a casa seva a Badalona.
L.M.F Entrevista realitzada el 17 de març de 2013, a casa seva, Badalona.
dimecres, 20 de març del 2013
Poble i ciutat (casa, ambient)
Tres de les àvies entrevistades tenen origen rural i l'última té origen urbà.
"Nací en Béjar en el pueblo de Valdehijaderos en el 1948 el paisaje de los alrededores estaba lleno de montañas, árboles de fruta, flores y plantas, animales ,se respiraba un aire puro porque no había mucha contaminación.
Vivía en una casa parecida a un piso, con dos habitaciones que se tenían que repartir para poder dormir, tenía baño, un patio grande, agua corriente, luz había pero no teníamos calefacción y para calentarnos utilizabábamos la chimenea o el brasero. Mi casa tenía un campo grande, huerto y un establo con animales. Las calles de mi pueblo eran estrechas construidas de piedra o ladrillo y siempre estaban limpias. En mi casa vivían mis padres, el abuelo, la abuela, la bisabuela, el bisabuelo, mis hermanos y yo."
A.C.G
"Nací en Huelva en el año 1945. El paisaje de los alrededores del pueblo eran montañas, árboles todo era de color verde. Vivíamos en una casa donde solo teníamos una habitación y nos repartían el sitio como podíamos, teníamos un patio, no teníamos baño y para hacer nuestras necesidades íbamos al campo, no teníamos luz y para conseguirla utilizábamos velas o la chimenea y para calentarnos utilizábamos mantas o la chimenea. No teníamos agua corriente, íbamos a la fuente con botellas a coger agua. Las calles del pueblo eran estrechas construidas de piedra o ladrillo y siempre limpias. No teníamos huerto ni animales .En mi casa vivían mis padres, el abuelo, la abuela, la bisabuela, el bisabuelo, dos hermanos y yo."
L.M.F
"Nací en 1942, en Granada. El barrio donde vivía era un barrio pobre de Granada, yo no pasé hambre, pero tenía vecinos y vecinas que pasaban mucha hambre. Mi calle era empedrada y estrecha, habían casas grandes, con patios donde viviáin muchas familias. En casa vivía mi madre, mi hermano Miguelín, mi hermana Conchi, mi hermana Loli, mi hermana Enri, mi hermano Jesús y yo. "
María López
"Nací en Utrera, en 1933. En la casa de los señoritos donde trabajaba mi padre. La casa, estaba en el campo, teníamos un molino y un establo lleno de animales. El campo era grande y mi padre sembraba sandias y melones. En mi casa vivían mi padre, mi madre, mis doce hermanos y hermanas y los señoritos."
María Sierra
+1.jpg)
Anècdotes i records de la infància
Records de la infància
"Recuerdo cuando iba a la escuela y jugaba detrás del castillo de los Condes de Béjar.
Cuando me caí en la fuente y no podía salir y mis amigos gritarón a mi tía pero como no estaba, Tomas me ayudó a salir de la fuente.
Cuando nevaba que cogíamos las tablas de las frutas y las hacíamos trineos y nos tirábamos por las rampas de las calles del pueblo.
Y cuando cantaba en el coro de la iglesia con los niños y niñas de la escuela. "
"En la guerra los propios vecinos denunciaban si no les caías bien. Decían que eras rojo aunque no lo fueras y los de Franco te llevaban y te mataban. A una tía mía se la llevaron y mira que era buena. La pelaron y le dieron aceite de recino hasta que mi padre la pudo sacar de la cárcel. "
"A mi hermana la maestra del colegio la castigó un día y se la llevó a su casa. Cuando fuimos después de trabajar, la maestra la tenía de rodillas en el jardín , lleno de piedras con un montón de libros en las manos."
María López
"Recuerdo cuando iba a la escuela y jugaba detrás del castillo de los Condes de Béjar.
Cuando me caí en la fuente y no podía salir y mis amigos gritarón a mi tía pero como no estaba, Tomas me ayudó a salir de la fuente.
Cuando nevaba que cogíamos las tablas de las frutas y las hacíamos trineos y nos tirábamos por las rampas de las calles del pueblo.
Y cuando cantaba en el coro de la iglesia con los niños y niñas de la escuela. "
A.C.G
Anècdotes"En la guerra los propios vecinos denunciaban si no les caías bien. Decían que eras rojo aunque no lo fueras y los de Franco te llevaban y te mataban. A una tía mía se la llevaron y mira que era buena. La pelaron y le dieron aceite de recino hasta que mi padre la pudo sacar de la cárcel. "
María Sierra
"A mi hermana la maestra del colegio la castigó un día y se la llevó a su casa. Cuando fuimos después de trabajar, la maestra la tenía de rodillas en el jardín , lleno de piedras con un montón de libros en las manos."
Relacions públiques
"En el tema de las relaciones públicas nunca se daban besos porque estaba mal visto, las personas que querían darse un beso lo hacían a escondidas."
A.C.G
"Recuerdo que tu abuelo tuvo que pedirle permiso a mi padre para salir conmigo y aún así mi padre no quería."
María López
Conclusions
La meva conclusió sobre aquest treball és que hem après el context històric del Franquisme i la Transició fent preguntes als nostres avis, així hem pogut conèixer les seves vides d'aquella època . Cal dir que les vides eren molt dures al poble perquè treballaven al camp amb màquines o sense elles, en els estudis molt pocs arribaven a l'universitat ... en canvi ara no passa tant com abans.
Joel
Crec que en aquest treball hem pogut gaudir de parlar amb les àvies i passar bons moments escoltant anècdotes, vivències personals, records. Això ens ha fet introduir-nos més profundament en el tema i entendre amb més facilitat les diferents etapes.M'ho he passat molt bé investigant a llibres, mirant fotografies i fent el blog.
Andrea
dilluns, 18 de març del 2013
Enemics de la democràcia
Els enemics de la
democràcia van voler desmantellar la
democràcia mitjançant violència, com l’extrema
dreta formada per els partidaris del franquisme van formar Guerrilleros de Cristo Rey, Triple A i també com el terrorisme d’extrema esquerra FRAP, GRAPO i ETA que
va emprendre una campanya d'atemptats contra membres de les forces armades i de
seguretat, empresaris, financers i personalitats que consideraven vinculades al
franquisme.
Eleccions
Les primeres
eleccions lliures es van celebrar el 15 de juny del 1977, i van participar els
següents partits polítics:
·
UCD
liderat per Adolfo Suárez
·
PSOE
amb Felipe González
·
PCE
liderat per Santiago Carrillo
·
AP
amb Manuel Fraga Iribarne
1978 les primeres
eleccions sindicals lliures d’Espanya.
Les reformes de
construir l’Estat democràtic van coincidir amb la crisi econòmica, provocada
per l’alça de preus del petroli i per l’augment dels costos de la producció
industrial.
Davant aquesta
situació el govern d’Adolfo va impulsar una política de consens.
· Nomenar una ponència
parlamentària integrada per totes les forces polítiques per redactar una constitució
· Estimular la recuperació
de l’economia
· Fer una reforma fiscal
Decretar
una amnistia per als presos polítics
Després de la mort de Franco
El 22 de novembre
del 1975, dos dies després de la mort de Franco, Joan Carles I va jurar càrrec com rei d'Espanya, tenia la
voluntat de impulsar un canvi polític. El govern de Carlos Arias Navarro era partidari del continuisme amb l’introducció de
reformes, per pressionar a favor d'un canvi i els partits van impulsar mobilitzacions.
El juliol del 1976
el rei va forçar la dimissió d’Arias i va nomenar president del govern Adolfo Suárez: polític que va iniciar el
desmantellament del règim franquista, va
buscar un acord amb l’oposició que va acceptar un procés de reforma política pactada. També en
aquest any és va aprovar la Llei per a la reforma política que modificava la legislació
franquista, establia la sobirania popular i substituïa les Corts franquistes
per un Congrés de Diputats i un Senat elegits per el sufragi universal.
Transició, Democràcia i Autonomia
El 1975, després de
la mort de Franco, es va iniciar un procés que va tornar la sobirania al poble
i va instaurar una monarquia parlamentària. La nova Constitució va establir les autonomies, una nova organització descentralitzada del territori espanyol.
A Catalunya aquest canvi va comportar la recuperació de l’autogovern amb el
restabliment de la Generalitat i l’elaboració d’un Estatut d’Autonomia.
Durant les últimes
dècades, Espanya s’ha consolidat com país democràtic i amb l’Estat del benestar
que s’ha integrat a la Unió Europea.
La transició de la
dictadura franquista a un sistema democràtic va ser un procés que es va fer
mitjançant un consens entre les forces polítiques.
Immigració a Catalunya
Immigració a Catalunya en el segle XX
Durant els anys quaranta, la immigració procedent de fora de Catalunya va continuar tot i que les autoritats franquistes portaven a terme una política obertament contrària a les migracions cap a les grans ciutats. Les àrees urbanes rebran immigrants i les àrees rurals n’expulsarien. Les males condicions de vida van ser l’impuls més evident, però van haver-hi causes complementàries ja que la misèria econòmica era general a tot l’Estat. Des de el 1946 van arribar a Catalunya un nombre molt important d’immigrants que abandonaven la seva terra buscant un lloc de treball, per trobar-lo a les indústries catalanes, que faltava mà obra.
La immigració va convertir-se en una de les principals causes del creixement econòmic català i de la recuperació del nivell de vida en els anys cinquanta. Els immigrants havien d’acceptar qualsevol feina, en les condicions que fossin. No tenien gaire possibilitats d’escollir perquè eren un grup de persones sense o amb pocs estudis, inclús alguns d’analfabets, sense contactes personals i amb una qualificació laboral molt baixa sense experiència prèvia en les ocupacions industrials. Els homes podien fer de peons a la construcció o a les fàbriques industrials i les dones com a empleades de la llar o minyones.
Els emigrats arribats a Catalunya en la postguerra procedien de les zones més deprimides de l’Espanya rural. Cal destacar la immigració murciana i andalusa. El 1957, la meitat dels immigrants arribats a Catalunya van ser d’origen andalús, d’Extremadura, Castella la Nova i Aragó.
"Cuando nos machamos de Granada nos dijeron que teníamos una casa con un familiar y cuando llegamos teníamos una barraca en el Turó d'en Carig, la barraca era pequeña una sola habitación para cinco, tenía el techo hecho de cartón piedra. Recuerdo que lo pasé mal porqué no teníamos servicios, las calles eran de fango, cuando llovia la barraca se mojaba"
María López
"Vine en autocar con mi hermano y creo que nos costó 25 pesetas.
El viaje fue tranquilo, iba hablando con mi hermano y observando el paisaje. Cogí el autocar de Salamanca a Zaragoza y después hasta Badalona.
Cuando llegué a Badalona noté a faltar mi familia y mi pueblo.
Las primeras noches las pasé en casa de mi madrina."
A.C.G
Treball
La imposició del Sindicat Vertical
Activitats econòmiques en el poble
“Cuando vine a Badalona empecé a trabajar en la fabrica de la lejía, me trataron bien pero lo dejé al mes porqué las olores eran muy fuertes y yo me mareaba”
.bmp)
Quan van perdre la guerra part del Front Popular els partits polítics d'esquerres i els sindicats (CNT, UGT) van ser declarats il·legals.
La dictadura de Franco imposà un partit polític FET i JONS i un únic sindicat "la Central Nacional Sindicalista". El Sindicat Vertical imitava al sindicat feixista italià, en comptes de ser una institució en defensa dels treballadors, era un organisme destinat a controlar i anul·lar les reivindicacions obreres.
La recuperació de la classe obrera
Quan l'ONU va fer una condemna contra el Règim franquista i va recomanar la retirada dels ambaixadors. Va reaparèixer el moviment obrer i l'oposició, els treballadors van començar a cotitzar a la CNT a Catalunya i el seu diari Solidaritat arribava als 6.000 exemplars. Però malgrat els intents d'una estructura desenvolupada es van infiltrar policies en els principals òrgans de direcció i es van detenir diversos comitès nacionals i regionals i els seus dirigents més destacats.
Durant els anys de la postguerra el moviment obrer era clandestí, resistent i defensiu. A l'any 1946 va ressorgir la resistència obrera a les fàbriques,les organitzacions tradicionals (PCE, CNT, UGT) van tenir un limitat protagonisme. Moltes accions de protesta eren espontànies, a causa de la desesperació en què vivia la gent. Entre el 1946 i el 1947 es van produir més de 70 vagues en empreses metal·lúrgiques i tèxtils a diverses zones industrials de Catalunya a conseqüència del malestar social, va haver-hi fortes repressions i militarització de les empreses.
I els sindicats van perdre la força fins que a final dels cinquanta i a principi dels seixanta van sorgir nous sindicats clandestins.Com l'Aliança Sindical (AS) que agrupava els sindicats tradicionals (CNT, UGT, STV) i després de l'incorporació SOC i USO es convertia en l'Aliança Sindical Obrera, el sindicat Oposició Sindical Obrera (OSO) era la plataforma dels comunistes i els sindicats cristians(JOC, HOAC, ACO, VOS) es van incorporar al moviment antifranquista amb la fundació de sindicats com Solidaritat d'Obrers de Catalunya, Unió Sindical Obrera, Associació Sindical de Treballadors, Federació Sindical de Treballadors i van col·laborar amb (MSC, FLP, FOC)
L'organització de la classe obrera va promoure diàriament petites lluites a moltes empreses.
Al 1964 va néixer Comissions Obreres (CCOO) es van estructurar com un nou sindicalisme de masses, reivindicatiu, de classe, democràtic, assembleari, unitari i independent amb enllaçar les lluites diàries amb la supressió de l'explotació.
Activitats econòmiques en el poble
Al
poble hi havien diferents activitats econòmiques, per guanyar diners i per ajudar a la
família.
+Verema.jpg)
“Los
diferentes trabajos que habían en el pueblo eran conrear la tierra con
diferentes herramientas o con tractores, vender productos en el mercado o en
las tiendas, los panes rellenos de otros alimentos, el ganado, los embutidos y
alguna gente del pueblo trabajaba de panadero, frutero, pescadero ...”
A.C.G
Los trabajos que habían en el pueblo eran trabajar en la
mina muchas horas diarias y conrear la tierra.
L.M.F
+Verema.jpg)
Treball a les ciutats
Era bàsicament industrial. A la nostra ciutat Badalona predominaven grans indústries tèxtils, químiques i alimentàries.
“Cuando vine a Badalona empecé a trabajar en la fabrica de la lejía, me trataron bien pero lo dejé al mes porqué las olores eran muy fuertes y yo me mareaba”
María López
"Con dieciocho años empecé a trabajar en Badalona en la fabrica de galletas Solsona"
A.C.G
.bmp)
Festes populars
"En mi pueblo celebrábamos la Feria d’Abril,
teníamos casetas para bailar sevillanas. Como mi pueblo era pequeño podíamos
entrar todos a bailar.
Tres días antes de la feria es la
feria del caballo y en la plaza mayor del pueblo ponían un tablaó y cantaban muy buenos
cantaores.
Y también celebrábamos Semana Santa. Sacábamos el Cristo, es precioso y muy emocionante lo paseábamos por el
casco antiguo, y en una de las calles que tenía un arco y el Cristo no cabía y lo
doblábamos.
Cuando lo llevábamos por la calle
más ancha le hacian las TRES CAIDAS subían y bajaban al Cristo tres veces."
María Sierra
"Las fiestas que recuerdo del pueblo son el Día Crucis : las
calles se adornaban, en los balcones tenían puestas alfombras de color rojo,
cuando pasaba el cristo con música las personas des de sus balcones lanzaban
pétalos de flores y la Fiesta Charros: algunas personas del pueblo se vestían de Charros, bailaban y tocaban instrumentos como la flauta."
A.C.G
Roba
Antigament les persones amb pocs recursos es cosien la roba a mà o a
màquina i la gent que no podia cosir-la, havia d' anar a la
botiga a que se la fessin.
"Me compraba la ropa en la calle Mayor y la hacía mi vecina en su
tienda con una máquina de coser."
A.C.G
"Me compraba la tela y luego iba a la modista que la hacía con la máquina de coser. "
L.M.F
"La ropa la comprábamos en tiendas y las personas pobres como nosotros las comprábamos
a un semanero.
A mi la ropa me la hacía mi tía por catálogo."
"La ropa que llevábamos los días de fiesta era: las niñas , una falda y calcetines de hilo, zapatos planos y los niños: pantalones cortos, camisa y suéter, zapatos con cordones"
“Mi madre lavaba la ropa a mano en los lavaderos de mi casa.”
"La ropa que llevábamos los días de fiesta era: las niñas , una falda y calcetines de hilo, zapatos planos y los niños: pantalones cortos, camisa y suéter, zapatos con cordones"
María López
Les dones netejaven la roba com podien algunes en taules on
hi havien rascadors, la fregaven o la
rascaven amb raspalls perquè les taques marxessin, altres dones la rentaven als
safaretjos del patí de casa.
Recuerdo que mi prima lavaba la
ropa , la limpiaba con jabón elaborado, ponía la ropa en una tabla donde había un
rascador y rascaba hasta que salieran las manchas.
L.M.F
“Mi madre lavaba la ropa a mano en los lavaderos de mi casa.”
María López
Alimentació
Les families tenien un nivell adquisitiu molt baix, havien de treballar casi tots els membres de la família per poder sobreviure. Menjaven productes bàsics, feien grans olles de menjar i repetien moltes vegades de plat fins que l'aliment s'acabava. Els dolços es menjaven molt poc, però prenien codony i mel.
"Lo que comíamos para desayunar era café con leche y torradas de pan, para comer al medio día garbanzos, estofado, lentejas… y la cena tortillas de patatas, frutos secos…"
“Como no teníamos animales ni huerto íba a comprar a las paraditas del pueblo.”
"Lo que comíamos para desayunar era café con leche y torradas de pan, para comer al medio día garbanzos, estofado, lentejas… y la cena tortillas de patatas, frutos secos…"
A.C.G
“Recuerdo
que comíamos migas, gachas, potaje de garbanzos, lentejas y de postre comíamos
moniatos.”
María López
Les persones que vivien al poble gaudien d'un hort on podien
plantar una gran varietat d'aliments o tenien animals i podien tenir llet,
ous, carn... Els que no vivien en els pobles anaven a les parades del mercat o botigues.
“Íba a comprar alimentos a las
tiendas especializadas en ultramarinos, frutas, a la tienda de cervezas Mau y
otros productos y a veces también los cogía del huerto
que teníamos.”
A.C.F
“Como no teníamos animales ni huerto íba a comprar a las paraditas del pueblo.”
L.M.F
“Mi
madre compraba la comida en las paradas del mercado donde trabajaba”
María
López
Jocs i joguines
“Tenía muñecas , una pelota, una
comba y el muñeco de Pinocho.”
“Para reyes pedía una mochila que
era lo se rompía antes, ropa i a veces alguna muñeca. “
"Con mis amigos y amigas jugaba a la cuerda, al escondite, a la rajuela y a la pelota"
"Jugabamos al pilla-pilla, a la pelota y picar los timbres..."
María López
http://www.amavib.com/amavib/gisela_archivos/gisela.htm 19/3/13 https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfl-iKn1dQhiJGvGk5K8WpGAw0rJG8kqEtKDToo5a_6uyuzfpQyHv_JMLDwZzftQdZbqiVJKzpxgUIpjq9dW53Q0xOP_j1uwSuvzoG200ByOK0BQbd63CXFjL1ejtysCCjU_8AuxtCmE2v/s1600/p-SANTANDOALACOMBA.jpg 20/3/13
"Con mis amigos y amigas jugaba a la cuerda, al escondite, a la rajuela y a la pelota"
"Jugabamos al pilla-pilla, a la pelota y picar los timbres..."
María López
http://www.amavib.com/amavib/gisela_archivos/gisela.htm 19/3/13 https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfl-iKn1dQhiJGvGk5K8WpGAw0rJG8kqEtKDToo5a_6uyuzfpQyHv_JMLDwZzftQdZbqiVJKzpxgUIpjq9dW53Q0xOP_j1uwSuvzoG200ByOK0BQbd63CXFjL1ejtysCCjU_8AuxtCmE2v/s1600/p-SANTANDOALACOMBA.jpg 20/3/13
Educació, escola
"Mi classe era grande, tenía una pizarra grande de tiza, pupitres y escribíamos con una plumilla con tinta, las paredes tenían mapas, crucifijos y un retrato de Franco."
María López
El règim de Franco va voler destruir el model educatiu de la República assegurant-se que els mestres que s’estaven formant tinguessin una visió nacionalcatòlica.- Subsidiarietat de l' Estat en matèria educativa.
-Depuració política dels ensenyaments.
- Ús exclusiu de la llengua castellana com a vehicle d'escolarització.
- Separació de sexes i educació diferenciada segons el sexe.
- Ensenyament autoritari: importància de l'ordre i la disciplina.
-Actitud passiva de l’alumne. Els estudiants s’havien de limitar a complir estrictament el que exigia el mestre “empollar y callar”
"Nos enseñaban muchas cosas cantadas << España limita con el Mar Cantábrico, los Montes Pirineos...>>
Cantábamos todos los días a la misma hora, << El Himno Nacional>> era << Viva España, alzar los bracitos del pueblo espanyol...>> habíamos de poner la mano a la otra compañera de delante. Un día no la pusé porqué estaba hablando con una compañera de detrás y la maestra me pegó un pellizo en el sobaco que estuve todo el día llorando."
María López
"La educación que tuve era buena, la escuela era grande, con despacho, capilla, biblioteca con mucha variedad de libros, tenía tres clases en cada edificio para diferentes edades con cuarenta alumnos en cada clase.Los materiales que utilizaba eran libros, cuadernos, tintero, pluma…
Estudiaba matemáticas, religión, castellano e historia.
El horario de la escuela era: por la mañana entraba a las nueve
hasta el mediodía y después por la tarde entraba a las tres y estaba hasta las cinco. Todos los días menos el fin de semana y vacaciones."
A.C.G
"Nos hacían cantar <<Cara el sol con la camisa nueva... >> (El himno militar) y el Padre Nuestro"Càstigs
"Nos hacían ponernos de rodillas y nos daban en las manos con una tabla de madera"
L.M.F
"Nos castigaban poniéndonos libros en las manos"
María López
Postguerra
Racionament i barranquisme
Del 1939 al
1950 va haver escassetat de béns de consum i el govern va imposar el
racionament pels productes bàsics.
Els
ciutadans tenien unes cartilles de racionament, que tenien el preu oficial dels
productes de primera necessitat i així es repartien entre la població.
Com que les
quantitats de racionament eren escasses es va originar un mercat negre o estraperlo.
Els greus
problemes de la postguerra com poden ser els refugiats, els emigrants, la
falta d'aliments i de habitatges va provocar barraquisme.
El
barraquisme: Era com s’anomenava a les milers de persones que van haver de
viure en infrahabitatges( coves o habitatges mal construïts) sobretot a la rodalia de les grans ciutats.
"En mi pueblo había gente que se ponía como una faja abierta por abajo y se escondían garbanzos, monchetas... a veces los pillaban
Nosotros habíamos vendido pan de estraperlo"
"En mi pueblo había gente que se ponía como una faja abierta por abajo y se escondían garbanzos, monchetas... a veces los pillaban
Nosotros habíamos vendido pan de estraperlo"
María
Sierra
Subscriure's a:
Missatges (Atom)