dilluns, 18 de març del 2013

Recolzament del Franquisme


La victòria franquista va fer que els sectors socials que amb la República tenien por de perdre els privilegis ara donessin suport al règim que els garantia el seu poder i la seva influència.
Els sectors socials que el van recolzar van ser:
-          La gran burgesia: que va tenir més poder econòmic, va poder exercir les condicions laborals que volien sense possibilitat de negociació per part dels treballadors. Perquè el govern de Franco que dictava les reformes i les lleis estaven en connivència.
-          L’ exèrcit:  era el vencedor de la guerra se li mantenia el poder, els efectius , els càrrecs polítics  i llocs importants a les empreses públiques.
Església catòlica: Franco li va donar privilegis, va suprimir el divorci, el matrimoni religiós era obligatori, va imposar l’ensenyament religiós i va fer un pressupost de culte i clero.

L'església

Les celebracions que feien a l'església eren el bateig, el primer contacte del nen o nena als mesos o a l'any de néixer, la comunió, ensenyament de la bíblia i de les oracions als nens i les nenes, durant la cerimònia anaven amb vestits d'ocasió: els nens sovint anaven de mariners, soldats o frares i les nenes: anaven amb vestits blancs, sabates i el cabell molt arreglat, el casament, els nuvis s'unien com a matrimoni, els vestits que portaven eren: el nuvi vestit de sastre i corbata i la núvia: vestit llarg blanc amb una cua, bel, potser guants i sabates especials per l'ocasió, finalment l'enterrament el mossèn deia unes paraules en record a la persona mort i es resava.      
" Aprendía religión  con un libro me hacían aprenderme las oraciones y  canciones para ser cantadas luego en la iglesia y hacíamos el rosario Crucis. "
                                                                       A.C.G



"Aprendía catequesis con un libro de oraciones para luego hacer la comunión."
                                                                                                                L.M.F



                                       

Servei Militar Obligatori
Fins al segle XVIII el reclutament al nostre País es realitzava a través de diners o portant-se als captaires i gent marginada, fins que amb l'arribada dels Borbó (any 1704) es va copiar el model francès que va introduir el reclutament de "cinquenes", es deia així perquè es triava a un de cada cinc mossos en edat militar, mitjançant sorteig. I com l'Exèrcit era propietat del Rei, als cinquens se'ls deia que anaven a servir al Rei, i aquest sistema  va durar a Espanya fins a la instauració de la República de 1931.
A Catalunya, Navarra i País Basc no va existir reclutament forçós fins que es va promulgar la Constitució de 1876 i el desenvolupament específic  per Llei de 1878, que és quan es va generalitzar per tota Espanya el servei obligat.
Durada del servei militar
La durada del servei militar va variant segons els legisladors. De l'interès  de poder comptar amb soldats experts/veterans i l'interès públic de no retenir als ciutadans més temps del necessari pel bé de la societat civil. Malgrat això el servei militar va ser sempre molt llarg entre dos i quatre anys de servei actiu a més del període de reserva.
El mecanisme de reclutament
El mecanisme de reclutament era complex i es desenvolupava per diversos organismes. El Govern fixava cada any la quantitat de reclutes que estimava necessari i els seccionava per províncies.
Les Diputacions Provincials establia el percentatge que havia d'aportar i ho traslladava als diferents municipis els Ajuntaments que facilitaven les llistes de mossos que  per la seva edat i estat físic corresponia incloure en les Caixes de Reclutes.
 I començava el procés del "Negociat de Cinquenes", on a través del padró municipal d'habitants, els Registres Civils i els parroquials, es controlava als joves que havien complert 20 anys d'edat durant el transcurs de l'any anterior.  Aquests mossos eren citats a les dependències municipals on se’ls mesurava l'alçada i el seu pes i posteriorment es publicaven les llistes amb els noms dels mossos considerats útils. En el mes de Febrer es donaven a conèixer les llistes definitives i ja solament calia esperar al SORTEIG.
El SORTEIG es feia als Ajuntaments de tots els pobles d'Espanya, fins a ben entrat el segle XX i era públic.