Immigració a Catalunya en el segle XX
Durant els anys quaranta, la immigració procedent de fora de Catalunya va continuar tot i que les autoritats franquistes portaven a terme una política obertament contrària a les migracions cap a les grans ciutats. Les àrees urbanes rebran immigrants i les àrees rurals n’expulsarien. Les males condicions de vida van ser l’impuls més evident, però van haver-hi causes complementàries ja que la misèria econòmica era general a tot l’Estat. Des de el 1946 van arribar a Catalunya un nombre molt important d’immigrants que abandonaven la seva terra buscant un lloc de treball, per trobar-lo a les indústries catalanes, que faltava mà obra.
La immigració va convertir-se en una de les principals causes del creixement econòmic català i de la recuperació del nivell de vida en els anys cinquanta. Els immigrants havien d’acceptar qualsevol feina, en les condicions que fossin. No tenien gaire possibilitats d’escollir perquè eren un grup de persones sense o amb pocs estudis, inclús alguns d’analfabets, sense contactes personals i amb una qualificació laboral molt baixa sense experiència prèvia en les ocupacions industrials. Els homes podien fer de peons a la construcció o a les fàbriques industrials i les dones com a empleades de la llar o minyones.
Els emigrats arribats a Catalunya en la postguerra procedien de les zones més deprimides de l’Espanya rural. Cal destacar la immigració murciana i andalusa. El 1957, la meitat dels immigrants arribats a Catalunya van ser d’origen andalús, d’Extremadura, Castella la Nova i Aragó.
"Cuando nos machamos de Granada nos dijeron que teníamos una casa con un familiar y cuando llegamos teníamos una barraca en el Turó d'en Carig, la barraca era pequeña una sola habitación para cinco, tenía el techo hecho de cartón piedra. Recuerdo que lo pasé mal porqué no teníamos servicios, las calles eran de fango, cuando llovia la barraca se mojaba"
María López
"Vine en autocar con mi hermano y creo que nos costó 25 pesetas.
El viaje fue tranquilo, iba hablando con mi hermano y observando el paisaje. Cogí el autocar de Salamanca a Zaragoza y después hasta Badalona.
Cuando llegué a Badalona noté a faltar mi familia y mi pueblo.
Las primeras noches las pasé en casa de mi madrina."
A.C.G
