Quan van perdre la guerra part del Front Popular els partits polítics d'esquerres i els sindicats (CNT, UGT) van ser declarats il·legals.
La dictadura de Franco imposà un partit polític FET i JONS i un únic sindicat "la Central Nacional Sindicalista". El Sindicat Vertical imitava al sindicat feixista italià, en comptes de ser una institució en defensa dels treballadors, era un organisme destinat a controlar i anul·lar les reivindicacions obreres.
La recuperació de la classe obrera
Quan l'ONU va fer una condemna contra el Règim franquista i va recomanar la retirada dels ambaixadors. Va reaparèixer el moviment obrer i l'oposició, els treballadors van començar a cotitzar a la CNT a Catalunya i el seu diari Solidaritat arribava als 6.000 exemplars. Però malgrat els intents d'una estructura desenvolupada es van infiltrar policies en els principals òrgans de direcció i es van detenir diversos comitès nacionals i regionals i els seus dirigents més destacats.
Durant els anys de la postguerra el moviment obrer era clandestí, resistent i defensiu. A l'any 1946 va ressorgir la resistència obrera a les fàbriques,les organitzacions tradicionals (PCE, CNT, UGT) van tenir un limitat protagonisme. Moltes accions de protesta eren espontànies, a causa de la desesperació en què vivia la gent. Entre el 1946 i el 1947 es van produir més de 70 vagues en empreses metal·lúrgiques i tèxtils a diverses zones industrials de Catalunya a conseqüència del malestar social, va haver-hi fortes repressions i militarització de les empreses.
I els sindicats van perdre la força fins que a final dels cinquanta i a principi dels seixanta van sorgir nous sindicats clandestins.Com l'Aliança Sindical (AS) que agrupava els sindicats tradicionals (CNT, UGT, STV) i després de l'incorporació SOC i USO es convertia en l'Aliança Sindical Obrera, el sindicat Oposició Sindical Obrera (OSO) era la plataforma dels comunistes i els sindicats cristians(JOC, HOAC, ACO, VOS) es van incorporar al moviment antifranquista amb la fundació de sindicats com Solidaritat d'Obrers de Catalunya, Unió Sindical Obrera, Associació Sindical de Treballadors, Federació Sindical de Treballadors i van col·laborar amb (MSC, FLP, FOC)
L'organització de la classe obrera va promoure diàriament petites lluites a moltes empreses.
Al 1964 va néixer Comissions Obreres (CCOO) es van estructurar com un nou sindicalisme de masses, reivindicatiu, de classe, democràtic, assembleari, unitari i independent amb enllaçar les lluites diàries amb la supressió de l'explotació.
Activitats econòmiques en el poble
Al
poble hi havien diferents activitats econòmiques, per guanyar diners i per ajudar a la
família.
+Verema.jpg)
“Los
diferentes trabajos que habían en el pueblo eran conrear la tierra con
diferentes herramientas o con tractores, vender productos en el mercado o en
las tiendas, los panes rellenos de otros alimentos, el ganado, los embutidos y
alguna gente del pueblo trabajaba de panadero, frutero, pescadero ...”
A.C.G
Los trabajos que habían en el pueblo eran trabajar en la
mina muchas horas diarias y conrear la tierra.
L.M.F
+Verema.jpg)
Treball a les ciutats
Era bàsicament industrial. A la nostra ciutat Badalona predominaven grans indústries tèxtils, químiques i alimentàries.
“Cuando vine a Badalona empecé a trabajar en la fabrica de la lejía, me trataron bien pero lo dejé al mes porqué las olores eran muy fuertes y yo me mareaba”
María López
"Con dieciocho años empecé a trabajar en Badalona en la fabrica de galletas Solsona"
A.C.G
.bmp)
